Es tracta de col.locar una làmina de ceràmica o un altre component del color de la dent sobre les superfícies facials de les dents mitjançant una tècnica d’adhesió.

Poden resoldre la majoria dels problemes dentals estètics com l’esmalt desgastat, separacions entre dents, dents desiguals, decoloracions, etc.

Els dos materials més comuns per crear carilles són la resina composta (carilles de composite) i la ceràmica (carilles de ceràmica). En els dos casos l’objectiu és imitar l’aparença natural de les dents aportant una estètica natural al teu somriure.

Carilles de composite:

Estàn fetes amb una base de resina acrílica que funciona com a matriu a la qual s’inclouen partícules de ceràmica que aporten resistència i aparença. Es col.loquen directament sobre la dent aplicant capes de composite que té la particularitat d’endurir-se amb una llum ultravioleta, contornejant el material fins aconseguir la forma desitjada.

A favor:

-No necessiten molta preparació de les dents.

-El procés de col.locació és ràpid ja que es realitza a la clínica.

-És possible ajustar el color i la forma durant l’aplicació.

-Es reparen fàcilment en cas de fractures.

-Són més econòmiques.

En contra:

-Tenen una vida útil inferior a les de ceràmica.

-Poden variar de color amb el temps.

-És més fàcil que es fracturin.

Carilles de ceràmica:

Són fabricades a mida en laboratoris especialitzats a partir d’un model de les dents près amb anterioritat a la clínica per posteriorment ser col.locades amb un adhesiu de gran potència.

A favor:

-Visualment ofereix un color i una aparença més naturals.

-Són altament resistents, fins i tot més que l’esmalt natural de la dent.

-El color es manté al llarg del temps.

En contra:

-Requereixen una preparació prèvia.

-El procès és més lent ja que cal passar pel laboratori.

-Són més cares que les carilles de composite.

-Són més difícils de reparar en cas de fractura.

-Poden afectar la sensibilitat dental ja que s’elimina esmalt durant la preparació.

Quant duren les carilles?

Poden durar molts anys, però existeix el risc de fisura o fractura tal i com passa amb les pròpies dents.

El dentista és qui informa al pacient de quant temps pot durar cada carilla segons les particularitats de cada cas.

Ja no usem el metall com s’havia fet abans. En molts casos utilitzem una ceràmica que aporta resistència, biocompatibilitat i alta qualitat estètica.

“Se’m veuen les fundes i no m’agrada”:

Les fundes que es realitzen de manera satisfactòria no s’han de diferenciar d’una dent natural, tant estèticament com funcionalment. Amb el pas del temps la geniva  pot variar la seva posició tant al voltant de les dents naturals com de les fundes. Aquest  desplaçament natural de la geniva es pot minimitzar amb una perfecte higiene i manteniment. Tot i així, amb els anys és possible que s’hagin de canviar les fundes per motius estètics.

És un  tractament que té per objectiu reduir el tó de color original de les dents, aconseguint un somriure més blanc i brillant. Es realitza aplicant un producte que desprén mol.lècules que es filtren a través de l’esmalt de la dent arribant a un teixit més intern que anomenem dentina (que dóna el color a la dent), produint un procés d’oxidació que es tradueix en un emblanquiment dels teixits dentaris.

Després d’un diagnòstic previ t’aconsellarem la tècnica per emblanquir les dents més apropiada pel teu cas, sempre sota un control estricte per part de l’especialista.

Quines tècniques d’emblanquiment existeixen?

– Emblanquiment a la consulta: relalitzats amb gel de peròxid d’hidrogen al 20-37% autoactivats o activats mitjançant calor o llum.

– Emblanquiment domiciliari: supervisat pel professional i administrat pel propi pacient al seu domicili amb gel de peròxid carbamida al 10-12%.

– Combinat: en molts casos optimitza el resultat.

Existeixen riscos amb l’emblanquiment?

– No tots els pacients es poden sotmetre a tècniques d’emblanquiment. És important fer un diagnòstic  correcte per valorar si el pacient és apte i en cas afirmatiu realitzar-ho sempre sota supervisió    professional.

Amb un ús correcte de les tècniques d’emblanquiment dental no s’han pogut observar danys en les estructures dentals, en teixits tous con la geniva ni als tractaments dentals previs (obturacions, pròtesis…).

En certes persones apareix un augment de la sensibilitat dental que es reverteix en 2 o 3 dies.

Hi ha contraindicacions?

L’emblanquiment està contraindicat en dones embarassades o en període de lactància, en diabètics o persones que pateixen malalties cardíaques i en menors de 13 anys.

Quant de temps acostuma a durar l’efecte?

Depèn de cada pacient, de les seves dents i de la seva cura, l’efecte final de l’emblanquiment es mantindrà de 2 a 7 anys,  en qualsevol cas, quan decau l’efecte mai es recupera el color inicial, sempre queden més blanques. En aquest cas serà suficient un “recordatori” per recuperar el màxim l’emblanquiment inicial.

Els primers dies del tractament cal seguir una dieta blanca, és a dir amb aliment sense colorants (arrós, pasta, peix…) i eliminar en la mesura del possible els aliments que tenyeixen (cafè, te, tabac, vi negre, coca-cola, curri…) i s’aconsella fer un cop a l’any un tractament com a recordatori per mantenir el resultat (aplicar el gel al motlle per una hora durant 2-3 dies).

Quan parlem d’estètica dental no només hem de considerar la forma, color, tamany i textura de les dents, sino també els teixits que les envolten, el periodont (òs i geniva), els llavis i molt especialment la relació de tots aquests elements entre sí i amb el conjunt de la cara.

La geniva pot patir retraccions (es desplaça) a conseqüència d’una malaltia o per un raspallat agressiu. Com a conseqüència, l’arrel dental s’exposa afavorint la hipersensibilitat dental i l’aparició de càries en l’arrel.

Amb tècniques de micricirurgia podem recuperar l’aspecte i el color natural de la geniva cubrint l’arrel exposada.

En ocasions la geniva es troba sobredimensionada cubrint de manera excessiva les dents oferint un somriure amb excés de geniva, conegut com “somriure gingival”. Actualmemt disposem de tècniques per a recontornejar la geniva i fer-la proporcional al la mida de les dents.

Si els marges de la geniva en peces adjacents no són simètrics, unes dents poden semblar més llargs que altres.

Podem remodelar la geniva i donar-li simetria.

Sabem la importància que avui en dia té la imatge personal, per això restituim l’estètica de les dents perdudes o tractades després de cada intervenció, pel que els pacients mai surten de la consulta sense la seva imatge habitual.

Fem petites modificacions de la forma i color, tractant petites fractures i dents desgastades mitjançant la colocació de resines.

Procediment de desgast mecànic i químic de l’esmalt. Indicat per a taques superficials de desmineralització i  flourosis.

Quan podem fer microabrasió?

 – Taques per fluorosis lleus o moderades ( normalment son dues, simètriques i ocupen el terç mig o incisal de les dents)

– Taques blanques superficials  provinents de la desmineralització, tant com aquelles que poden quedar després d’un tractament d’ortodoncia.

 – Està contraindicat en hipoplàsies de l’esmalt ya que la majoria de vegades son d’origen profund.